Les mutualitats estan presents a l’AESCAT
Entrevista a Jordi Busquet Albertí, president de la Federació de Mutualitats de Catalunya i vocal de la junta directiva de l’AESCAT (Associació Economia Social de Catalunya).
Unsplash
Per què des de l’àmbit de les mutualitats considereu necessària una llei d’economia social i solidària?
L’economia social i solidària està conformada per diferents tipologies d’entitats, que tenen punts en comú, però amb diferents formes societàries (mutualitats de previsió social, cooperatives, fundacions, associacions, etc.). Tot i que pot haver consens en la concreció de qui forma part de l’economia social, considerem que pot ser molt útil disposar d’una llei que ho reguli, establint un marc legal d’actuació que defineixi el que entenem per economia social, els actors que hi formen part, que creï un registre d’entitats de l’economia social i estableixi un marc de col·laboració institucional i també mesures de foment.
Què creieu que aquesta llei hauria de millorar o aportar en relació al mutualisme a Catalunya?
Les mutualitats de previsió social, en quant entitats asseguradores no lucratives, estan sotmeses a una regulació intensa de la seva activitat. El que el mutualisme espera de la llei és que ens doni visibilitat dins de l’economia social, i que faciliti l’impuls de les mutualitats com a entitats asseguradores de l’economia social, la qual cosa afavoreixi la col·laboració amb l’Administració, en aspectes com la contractació pública o mesures de foment, ensems que aporti més visibilitat al sector assegurador dins de l’economia social.
Com s’han desenvolupat les primeres sessions de treball a la vostra organització?
Han estat sessions molt interessants, en les quals les mutualitats han donat la seva visió sobre com ha de ser la llei, quin hauria de ser el seu contingut i quins aspectes els interessa o preocupa més al respecte. Es tracta de sessions inicials, en el sentit que aquestes visions son encara genèriques, a l’espera de poder concretar més a mesura que es vagin concretant les propostes de les diferents famílies en un document de bases, al llarg del procés. Hem tractat temes com les formes jurídiques que formen part de l’ESS, la necessitat d’un registre, i com ha de ser aquest registre, quins han de ser els àmbits de col·laboració amb l’Administració regulats per la llei.
Quina mirada particular considereu que aporta el mutualisme en l’elaboració d’aquesta llei?
Les mutualitats, al formar part d’un sector regulat (les assegurances), tenim un tret que ens diferencia de la resta d’entitats de l’economia social, en quant som les úniques entitats asseguradores que hi formem part, entitats asseguradores que, a més, duen a terme una important activitat social, molt vinculada al territori, com ho demostra la memòria social que publica anualment la Federació. Aquesta especificat respecte de les altres famílies comporta que podem aportar una visió diferent en alguns aspectes, fruit de la nostra realitat. En tot cas, es tracta d’una mirada que enriqueix el debat amb les altres famílies, amb les quals tenim molta sintonia.
Com està vivint la vostra organització el procés col·lectiu de construcció de les bases de la futura llei?
S’està vivint amb la il·lusió de participar en un procés que ens atrevim a definir com a històric. L’ESS té una llarga tradició a Catalunya, especialment en l’àmbit de les mutualitats i les cooperatives, i considerem que és cabdal per al nostre futur que una llei reconegui aquesta tradició i alhora estableixi les bases per al nostre futur, com a model social i econòmic. Creiem que aquesta tradició històrica del nostre país ara podrà ser posada en valor novament per aquesta futura llei.
Aprofitant el treball al voltant d’aquesta llei, creieu que l’economia social hauria de plantejar canvis, i en cas que sí, en quin sentit?
Més que plantejar canvis, el que esperem de la llei és que delimiti amb claredat els contorns de l’ESS, per tal que tots els actors econòmics i socials tinguin clar què és, qui en forma part, i les regles del joc; que quedi plasmada, també, l’aposta del Govern i del Parlament per l’ESS i per tant estableixi mesures per impulsar-la.
En el nostre cas ja hem patit l’apropiació per part de moltes societats anònimes del concepte “mútua” o “mutualitat”. Qui no ha sentit en algun hospital preguntar a un pacient “i vostè de quina mútua és?”. El problema no és tant sols l’apropiació del mot sinó de la perversió del concepte. Nosaltres som diferents com a mutualitats, ni millor ni pitjor, però clarament diferents. Crec que hem de vetllar perquè ningú s’apropiï del mot “economia social” i molt menys que el perverteixi. Que cadascú sàpiga amb qui tracta de manera transparent i que pugui escollir.
Comparteix aquesta noticia a les teves xarxes socials