I Fòrum Internacional de les Assegurances Ètiques

Álvaro Porro, Comissionat d’Economia Social del Ajuntament de Barcelona, va inaugurar les jornades destacant el paper de les finances ètiques i, dins d’aquestes, les assegurances ètiques com a palanca de transformació social. Per això va afegir “creiem que el consistori barcelonès ha de tenir les finances ètiques com a referent financer. Estem treballant perquè aquestes siguin proveïdores de l’ajuntament al mateix temps que busquem altres formes de col·laboració”.

També va parlar de la certificació EthSI com una eina important del sector. “El segell EthSI permetrà que les persones puguin escollir més conscientment un servei que pugui ser ètic però també eficient” va dir per acabar.

Maria Antonia Bartolí, presidenta de FETS, va parlar en la seva exposició sobre els inicis de les finances ètiques a l’estat i ha posat l’accent en què avui en dia ja s’ha demostrat que “banca ètica” no era un oxímoron, igual que no ho és “assegurances ètiques”. També va afegir “De la mateixa manera que ens comencem a plantejar què succeeix amb els productes que utilitzem i consumim com la roba, el menjar, l’energia, el mòbil i ens comencem a preguntar d’on provenen i quins impactes socials positius o negatius tenen, comença a ser el moment de preguntar-nos què fa la nostra asseguradora amb els diners que hem pagat, on els inverteix”.

Durant el fòrum van tenir lloc diferents taules rodones on es van exposar la realitat del sector assegurador ètic i els reptes de futur:

Finances ètiques

Annika Cayrol, de l’entat belga Financité, ens va apropar les finances ètiques des d’una mirada europea, contextualitzant les iniciatives que existeixen i que les promouen, així com el treball que s’està realitzant des de la Comissió Europea per estendre a la resta del sector financer unes pràctiques d’inversions més responsables.

Taula d’experiències internacionals

Finansol, una de les primeres entitats que va crea un segell de finances ètiques fa més de 20 anys a França, ens va explicar el seu funcionament i la importància que va tenir al seu país el fet que la legislació estatal afavorís aquest tipus d’inversions i que va ser llavors quan es va donar un salt qualitatiu i quantitatiu. Incorporant productes d’assegurances de vida com a productes financers solidaris.

Des de les assegurances islàmiques Takaful, es va aportar la visió de les assegurances com a garantia solidaria. Les assegurances islàmiques coincideixen amb les assegurances ètiques amb valors, però és en la gestió on trobem les diferències. En el cas de Takaful, si a finals d’any el fons aportat via primes ha generat excedents, aquests es retornen a les persones i són elles les que poden decidir si volen invertir-los en finances islàmiques, cobrar-ho o bé utilitzar-ho per pagar la prima de l’any següent.

CAES Itàlia va explicar com, des de la voluntat ciutadana, s’han convertit en un consorci d’assegurances ètiques. Van destacar com desenvolupen tota la cadena de serveis dins el món assegurador i com, gràcies al suport de l’asseguradora Assimoco, desenvolupen tasques de creació de productes d’assegurança fins a l’intermediació. D’aquesta manera poden oferir productes totalment adaptats a les necessitats de l’economia social i solidària italiana

Taula de mutualitats i asseguradores

Les mutualitats Mútuacat i Previsora General, així com el Grup ACM Espanya (Atlantis i Agrupació) van confirmar l’aposta per les assegurances ètiques i solidaries. En el cas de les mutualitats van destacar que els principis de les assegurances ètiques constitueixen la seva pròpia raó de ser, mentre que el Grup ACM aposta per incorporar entitats com Atlantis que estan en total sintonia amb les assegurances ètiques.

En les seves intervencions, el Grup ACM va explicar que tenen un departament específic d’economia social i que, a més, aquesta visió està present de forma transversal en tots els departaments, des de màrqueting fins la creació de productes. Mútuacat va posar de relleu els seus valors mutuals i com aquests es manifesten en els productes que ofereixen. Finalment, Previsora General va explicar com és l’assemblea de la mutualitat qui decideix com repartir l’excedent que hi pugui haver i com aquest retorna en forma de noves cobertures per a totes les persones mutualistes.

Taula de corredories

En aquesta taula es va defensar el paper de les corredories com a garantia d’un servei de proximitat i de qualitat per a les persones assegurades. Social Partners, va destacar la necessitat que hi hagi asseguradores que treballin colze a colze amb les corredories amb la voluntat de crear productes específics per a col·lectius amb necessitats concretes, i que les asseguradores no es limitin a desenvolupar productes genèrics orientats a tota la societat. Des d’Arç Cooperativa es va destacar un model de distribució de productes particular posant l’accent en la voluntat política i transformadora i que vagi més enllà de la simple distribució de productes d’assegurança. Seryes va posar èmfasis en el repte que tenen les corredories a l’hora d’afrontar el futur i el present tecnològics dins el sector assegurador i la societat, donat que el gran valor afegit de les corredories es la proximitat amb el client i la tecnologia té un potencial important per a fomentar-la, però també existeix un gran risc si aquesta és utilitzada per despersonalitzar l’atenció.

Ester Vidal, representant de l’Ajuntament de Barcelona, va ser l’encarregada de la clausura de l’acte. Per Ester, el sector assegurador és un actor clau dins el sistema financer, que mou grans volums de capital que comporten un gran impacte socioambiental. Per això va traslladar la voluntat de col·laboració de l’administració pública amb les entitats d’assegurances ètiques

Organitzadors

L’Observatori de les Finances Ètiques es dedica a l’observació, l’anàlisi i l’elaboració d’estudis de caràcter puntual i periòdic sobre la realitat i impacte de les finances ètiques en l’àmbit socioeconòmic estatal, desenvolupant eines entre les que es troben el segell EthSI.

EthSI es un segell d’àmbit europeu que des del 2009 valora la qualitat de la gestió que fan les mutualitats, les asseguradores i mediadors d’assegurances avaluant el seu comportament dins de l’organització en relació a la societat així com amb els productes que ofereixen.