Assegurances Ètiques i Solidàries

Les assegurances són un tipus de servei del sector financer que consisteix en un contracte entre dues parts: l’assegurador (que és qui ofereix el servei) i l’assegurat (que és qui el sol·licita). L’objecte del contracte és garantir la indemnització o la prestació convinguda en cas que el bé o la persona física assegurada sigui malmès d’alguna forma establerta en el contracte.

D’aquesta manera, les assegurances ens protegeixen de les conseqüències derivades de determinades situacions que no sabem si es presentaran o no ni quan al llarg de la vida.

Orientar el mercat assegurador cap a la pràctica ètica i solidària significa recuperar els principis del moviment assegurador, especialment el de mutualitat. La consciència mutualista es basa en els vincles de solidaritat entre les persones, i el sentit original de les assegurances és, precisament, establir aquests vincles entre els membres d’una comunitat.

Aquestes relacions creades entre qui tenia la sort de no patir un dany (accident, malaltia, destrucció de béns, etc.) i qui, per contra, havia de viure’n l’experiència, permetien a tots els membres de la comunitat beneficiar-se de les cobertures de l’assegurança, amb independència del risc potencial que poguessin tenir.

Qualsevol persona pot necessitar en algun moment una assegurança i, segons aquest criteri mutualista, no pot haver-hi discriminacions entre les persones que demanen aquests serveis, ja sigui per edat, discapacitat o altres qüestions de caràcter social.

Les assegurances s’han d’entendre com un servei beneficiós per a la comunitat i per al territori. Parlem d’una comunitat que no abandona els seus membres a la seva sort i que es mou per disposar d’instruments solidaris i de subsidiarietat per afrontar les adversitats que puguin viure els seus membres.

Per a una comunitat és desitjable poder tenir a l’abast la solució dels seus problemes, per tal de prevenir-los o resoldre’ls ràpidament sense crear fractures entre qui té i qui no té recursos econòmics per fer-hi front. Aquest és un dels mecanismes que permeten prevenir la desigualtat social.

El caràcter mutual i com l’assegurança és present dins la comunitat es valora en els productes per mitjà dels criteris que s’apliquen en la sostenibilitat social i ambiental, com també en els criteris sobre entitats asseguradores i gestores.

Si partim dels plantejaments mutualistes i comunitaris de l’assegurança, el contracte assegurador ha de ser un contracte entre iguals. D’aquesta manera, l’entitat asseguradora i la persona física o jurídica assegurada tenen la mateixa dignitat i no es poden establir entre elles desequilibris de poder, ja sigui per les condicions en les quals s’ofereix el producte, per la burocratització que dificulta la comprensió de les parts, etc.

Així doncs, la funció de les companyies i dels gestors és informar les persones i organitzacions per tal que siguin conscients dels seus drets. D’aquesta manera, es vol promoure un cercle virtuós que afavoreixi el respecte recíproc dels deures d’ambdues parts.

Per tal que es pugui dur a terme aquest procés, la transparència és cabdal i s’ha de veure reflectida en les polítiques de l’entitat i en la seva activitat. En el cas concret dels contractes, la manera d’aportar la informació de manera puntual, clara i comprensible sobre les prestacions del servei és imprescindible.